Erradicació de la pobresa
Posar fi a la pobresa en totes les seves formes
a tot arreu
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
L’ODS 1 pretén erradicar la pobresa extrema a tot el món, reduir-la en totes les seves dimensions i facilitar l’accés a recursos econòmics, serveis bàsics i protecció social a tota la població. Així mateix, cerca disminuir l’exposició de les persones en situació de vulnerabilitat als desastres econòmics, socials i ambientals, i altres crisis, així com impulsar el creixement dels països en desenvolupament a través de la cooperació i la creació de marcs normatius sòlids en l’àmbit nacional, regional i internacional.[1]
Descàrrega aquesta pàgina en format pdf
-
1.1 Para 2030, erradicar la pobreza extrema para todas las personas en el mundo, actualmente medida por un ingreso por persona inferior a 1,25 dólares al día.
1.2 Para 2030, reducir al menos a la mitad la proporción de hombres, mujeres y niños y niñas de todas las edades que viven en la pobreza en todas sus dimensiones con arreglo a las definiciones nacionales.
1.3 Poner en práctica a nivel nacional sistemas y medidas apropiadas de protección social para todos y, para 2030, lograr una amplia cobertura de los pobres y los más vulnerables.
1.4 Para 2030, garantizar que todos los hombres y mujeres, en particular los pobres y los más vulnerables, tengan los mismos derechos a los recursos económicos, así como acceso a los servicios básicos, la propiedad y el control de las tierras y otros bienes, la herencia, los recursos naturales, las nuevas tecnologías y los servicios económicos, incluida la microfinanciación.
1.5 Para 2030, fomentar la resiliencia de los pobres y las personas que se encuentran en situaciones vulnerables y reducir su exposición y vulnerabilidad a los fenómenos extremos relacionados con el clima y a otros desastres económicos, sociales y ambientales.
1.a Garantizar una movilización importante de recursos procedentes de diversas fuentes, incluso mediante la mejora de la cooperación para el desarrollo, a fin de proporcionar medios suficientes y previsibles para los países en desarrollo, en particular los países menos adelantados, para poner en práctica programas y políticas encaminados a poner fin a la pobreza en todas sus dimensiones.
1.b Crear marcos normativos sólidos en el ámbito nacional, regional e internacional, sobre la base de estrategias de desarrollo en favor de los pobres que tengan en cuenta las cuestiones de género, a fin de apoyar la inversión acelerada en medidas para erradicar la pobreza.
-
Sovint, quan es defineix el concepte de pobresa només es mesura el nivell d’ingressos, sense tenir en compte que, tal com han definit les Nacions Unides, la pobresa és multidimensional, ja que engloba una àmplia gamma de qüestions a més dels ingressos. El concepte fa referència a no tenir garantides necessitats bàsiques com l’accés a drets com ara:
Alimentació
Habitatge digne
Aigua potable
Educació universal pública i gratuïta
Sanitat
Gaudiment del dret a la no discriminació
Dret a un treball digne i al lliure exercici de les llibertats sindicals
Dret a la no discriminació
Dret a un espai segur i saludable
Això impedeix a les persones ser productives i les sotmet a un cercle viciós de pobresa i marginació, del qual resulta molt difícil sortir sense intervenció de les polítiques públiques.
Segons l’OIT, una de les principals causes de la pobresa és la denegació del dret a la seguretat social previst en l’art. 22 de la DUDH. La manca de nivells adequats de protecció social està associada a la pobresa elevada i crònica, a la inversió insuficient en capital humà i a uns estabilitzadors automàtics de la demanda agregada dèbils en cas de crisi econòmica.
Queden deu anys per assolir-ho.
Quina és la situació actual?
Pobresa extrema
Pobresa Extrema: És aquella situació en què una persona no té cobertes les necessitats bàsiques per poder viure . Té mancances de béns i serveis bàsics, especialment d'aliments, habitatge i accés a aigua potable o els serveis bàsics d'higiene i salut.
Privació material severa: No poder permetre’s un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies, no poder mantenir l’habitatge a una temperatura adequada o no tenir capacitat per afrontar despeses imprevistes.
Al món
El 2017 el 9,3 % [1] de la població mundial vivia en situació de pobresa extrema al món. [2]
A Catalunya
El 2020 la població amb privació material severa era del 6,2% a Catalunya.
Impacte COVID
L’impacte de la COVID-19 podria abocar 207 milions més de persones a la situació de pobresa extrema el 2030.
Font: PNUD
Visió de gènere
Al món
El 2019 el 7’1% de dones treballadores del món vivien en situació d’extrema pobresa, mentre que, en el cas dels homes aquesta xifra se situava en el 6’3%
Font: Nacions Unides
A Catalunya
A Catalunya la taxa de risc de pobresa laboral entre les dones se situava en un 9,8%, tot i tenir una taxa d’ocupació inferior a la masculina, mentre que, en el cas dels homes, la taxa se situa en un 11,7%.
Impacte COVID
La crisi de la COVID-19 incrementarà el nombre de dones en situació de pobresa extrema. Així, el 2021 hi haurà 247 milions de dones vivint amb menys d’1,90 dòlars al dia respecte de 236 milions d’homes.
Font: PNUD
Pobresa laboral
Al món
El 2019 el 6,6% dels treballadors i treballadores del món vivien en situació d’extrema pobresa.
Font: Nacions Unides
A Catalunya
El juliol del 2021 el 10,9% de les persones treballadores a Catalunya estaven en situació de risc de pobresa.
Font: IDESCAT
Impacte COVID
Segons l’OIT, es preveu que, arran de la crisi de la COVID-19, es perdin els ingressos provinents del treball equivalent al 4,4% del PIB mundial.
Pobresa infantil
Al món
El 2020 1 de cada 6 infants (16,7%) al món vivia en situació de pobresa extrema, és a dir, 356 milions.
Font: UNICEF (2020)
A Catalunya
A Catalunya el 2019 el 3% dels infants vivia en situació de pobresa. És a dir que 430.900 infants subsistien amb menys dels recursos necessaris per viure amb dignitat.
Font: Save the Children, a partir de les dades d’IDESCAT
Impacte COVID
Sense mesures adequades, la crisi del coronavirus elevarà les taxes de pobresa infantil al 34,6% i més d’1 de cada 3 nens i nenes a Catalunya viurà en situació de pobresa el 2021. El col·lectiu més vulnerable serà el de les famílies monoparentals femenines, amb un augment del 3% (passarà del 47% al 50% de risc de pobresa).
Aconseguirem l’Objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
L’Agenda 2030 exigeix a les persones, als estats i a les organitzacions a títol col·lectiu comprometre’s, a través del seu àmbit d’acció, a contribuir al compliment dels ODS.
Des de l’òptica sindical, cal participar activament en els processos nacionals de seguiment i d’examen dels ODS, amb la intenció de promoure i defensar no només els drets de les persones treballadores, sinó també els interessos dels més pobres de la societat, com demana aquest ODS 1.
És imprescindible i irrenunciable insistir en l’enfocament basat en el treball digne, estretament lligat a la fi de la pobresa. Hi ha una tendència per part dels governs a parlar de programes de desenvolupament i a centrar-se únicament en l’ocupació, tot restant importància a altres pilars relatius al treball digne i, més específicament, als drets dels treballadors i treballadores. Els sindicats han d’insistir que les cinc dimensions del treball digne (els drets, l’ocupació, la protecció social, la perspectiva de gènere i el diàleg social) s’inclouen en el pla nacional. Això ha d’anar unit a una vinculació de l’estratègia sindical al compromís amb els ODS que permetrà als sindicats participar en aquests plans de desenvolupament i advocar per les posicions sindicals tradicionals, com la llibertat d’associació i de negociació col·lectiva, la plena ocupació, la protecció social per a totes les persones, els salaris dignes, les bones condicions de treball i la seguretat dels ingressos per a les persones pobres, a fi de contribuir, amb això, a l’elaboració d’estratègies nacionals de creixement inclusives i sostenibles.
El moviment sindical disposa de dos mecanismes per fer front a l’erradicació de la pobresa: la negociació col·lectiva i el diàleg social. El diàleg social i la negociació col·lectiva tenen la capacitat de transformar, dignificar i millorar les condicions de treball perquè tothom disposi d’un salari i un treball dignes, com a mecanisme just de redistribució de la riquesa, mitjançant la protecció dels drets humans laborals de la classe treballadora i la defensa d’un model de protecció social adequat que garanteixi que totes les persones tinguin una cobertura social adequada.
Actuem per desplegar plenament la renda garantida de ciutadania per fer efectiu el dret subjectiu, incondicional i universal que eviti les situacions de pobresa.
Vetllem per posar en marxa, de manera negociada, l’ingrés mínim vital.
Lluitem per garantir l’accés als serveis de benestar (educació, sanitat, habitatge…) i als serveis i subministraments bàsics als infants i a la població jove, amb impacte de gènere.
Exigim prestacions socials de qualitat, sobretot per a les persones grans (especialment les dones) i per a les persones amb les rendes més baixes.
Vetllem perquè totes les persones tinguin dret a accedir a un habitatge digne per viure.
Demanem garantir els subministraments bàsics per a la llar.
Impulsem polítiques de suport a les famílies, de tipologies variades, que prevegin, entre d’altres, transferències públiques en relació amb la renda per facilitar la conciliació real de la vida personal i la laboral, eliminant el biaix de gènere i d’origen, i exigim la corresponsabilitat en les tasques de cura i criança.
Llegeix les Propostes sindicals adreçades a l’assoliment de l’ODS 1