Vida submarina
Conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, els mars i els recursos marins
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
Objectiu fixat per les Nacions Unides.
L’ODS 14 reclama mesures per conservar i utilitzar sosteniblement els oceans, els mars i els recursos marins per al seu desenvolupament sostenible. Això inclou accions per reduir la contaminació marina, gestionar i protegir els ecosistemes marins i costaners, abordar els impactes de l’acidificació dels oceans, erradicar la pesca excessiva i prohibir unes certes formes de subvencions a la pesca. [1]
-
14.1 - Per a 2025, prevenir i reduir de forma significativa la contaminació marina de tot tipus, en particular la contaminació produïda per activitats terrestres, inclosos els detritus marins i la contaminació per excés de nutrients.
14.2 - Per a 2020, protegir i gestionar de manera sostenible els ecosistemes marins i cos· taners per tal d’evitar efectes nocius importants, enfortint-ne, entre altres mesures, la resiliència, i emprendre accions per a restaurar-los per tal de restablir la salut i la productivitat dels oceans.
14.3 - Minimitzar i afrontar els efectes de l’acidificació dels oceans, mitjançant, entre altres mesures, la intensificació de la cooperació científica a tots els nivells.
14.4 - Per a 2020, regular eficaçment l’explotació pesquera i posar fi a la pesca excessiva, la pesca il·legal, la pesca no declarada, la no reglamentada i les pràctiques de pesca destructives, i aplicar plans de gestió amb base científica a fi de restablir les poblacions de peixos en el termini més breu possible, com a mínim a nivells que puguin produir el màxim rendiment sostenible d’acord amb les característiques biològiques respectives.
14.5 - Per a 2020, conservar almenys el 10 % de les zones costaneres i marines, de conformitat amb les lleis nacionals i el dret internacional i sobre la base de la millor informació científica disponible.
14.6 - Per a 2020, prohibir certes formes de subvencions a la pesca que contribueixen a una excessiva capacitat de pesca i a una sobreexplotació pesquera, eliminar les subvencions que contribueixen a la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada, abstenir-se d’introduir noves subvencions d’aquest tipus, i reconèixer que la negociació sobre les subvencions a la pesca en el marc de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) ha d’incloure un tracte especial i diferenciat, apropiat i efectiu per als països en desenvolupament i els països menys avançats (PMA) 6.
14.7 - Per a 2030, augmentar els beneficis econòmics que els petits estats insulars en desenvolupament i els països menys avançats reben de l’ús sostenible dels recursos marins, en particular mitjançant la gestió sostenible de la pesca, l’aqüicultura i el turisme.
14.a - Augmentar els coneixements científics, desenvolupar la capacitat de recerca i transferir la tecnologia marina, atenent als criteris i les directrius de la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental sobre transferència de tecnologia marina, a fi de millorar la salut dels oceans i potenciar la contribució de la biodiversitat marina al desenvolupament dels països en desenvolupament, en particular els petits estats insulars en desenvolupament i els PMA.
14.b - Facilitar l’accés dels pescadors/es artesanals a petita escala als recursos marins i als mercats.
14.c - Millorar la conservació i l’ús sostenible dels oceans i els recursos d’aquests aplicant el dret internacional reflectit en la Convenció de les Nacions Unides sobre el dret del mar, que proporciona el marc jurídic per a la conservació i la utilització sostenible dels oceans i dels recursos d’aquests.
Els oceans proporcionen recursos naturals essencials per a la vida com ara aliments, biocombustibles i medicines. A més, els ecosistemes costers, en termes de les Nacions Unides, [2] esdevenen amortidors per reduir els danys causats per les tempestes.
També constitueixen una de les principals fonts de generació de riquesa, ja que el 61 % del PIB mundial prové dels oceans i de les zones costeres situades a menys de 100 km del litoral. [3]
El bon estat dels oceans contribueix a una millor adaptació i resiliència davant del canvi climàtic i a mitigar-ne els seus efectes. En els últims anys s’ha registrat un augment alarmant de la contaminació dels oceans, la qual cosa ha causat un fort impacte negatiu en matèria ambiental i econòmica que es concreta en:
Una reducció de la diversitat biològica.
La sobrepesca, que esgota els oceans i ocasiona pèrdues econòmiques.
Una major exposició a l’impacte del canvi climàtic.
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?
Proporció de població de peixos que es troben dins els límits biològicament sostenibles
Al món
Segons la FAO, el 2017, el percentatge, a escala mundial, de les poblacions de peixos els nivells de les quals eren biològicament sostenibles se situava en el 65,85 %, mentre que el 1978 aquesta xifra s’elevava fins al 91,46 %.
Font: FAO
A l’Estat espanyol
La FAO determina que, el 2017, a les zones pesqueres properes a la península Ibèrica, el tant per cent de poblacions pesqueres amb nivells biològicament sostenibles al mar Mediterrani i al mar Negre era del 37,50 %.
Font: FAO
Segons la FAO (1), aquest indicador mesura la sostenibilitat de la pesca de captura marina mundial per la seva abundància. Una població de peixos l’abundància dels quals és igual o superior al nivell que pot produir el rendiment màxim sostenible es classifica com a biològicament sostenible. Per contra, quan l’abundància queda per sota d’aquest nivell, la població es considera biològicament insostenible.
Superfície marina protegida
El 2020, a Catalunya, hi havia 5.734 km2 de superfície d’espais marins designats per Natura 2000, que comprèn aquelles àrees que han de ser protegides.
Font. IDESCAT
Al món
El 2020, segons les Nacions Unides, un 7,74 % de les aigües costeres i dels oceans del món estaven protegits.
Font: ONU
A Catalunya
Treballadors/es del sector pesquer
Al món
Segons les Nacions Unides, es calcula que la pesca marina ocupa, directament i indirectament, un total de 200 milions de treballadores i treballadors. En termes de l’OIT, al món hi ha 58 milions de treballadors i treballadores directament vinculats al sector pesquer. D’aquests, el 37 % ho fa a temps complet; el 23 %, a temps parcial, i la resta com a treballadors i treballadores ocasionals. Però tots ells desenvolupen la seva activitat durant llargues jornades laborals i havent de realitzar tasques d’especial perillositat i registren una taxa de sinistralitat molt superior a la resta de sectors.
Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
El moviment sindical reconeix la situació de vulnerabilitat que afecta les condicions de vida i de treball dels mariners i marineres i dels pescadors i pescadores. En tant que la pesca contribueix, de manera significativa, a la seguretat alimentària mundial, la protecció d’aquestes treballadores i treballadors és essencial.[1]
Per això una de les línies d’acció del moviment sindical és aconseguir que els treballadors i treballadores d’aquest sector disposin de:
Treball digne
Remuneració justa
Mesures de seguretat i salut laboral necessàries
Al seu torn, per assegurar el manteniment del bon estat dels mars i oceans i la seva sostenibilitat, cal fer front també a la sobreexplotació que pateixen.
Per això, des del moviment sindical, per abordar ambdós contextos, es pot promoure mitjançant el diàleg social: [2]
Establir espais tripartits en els diferents àmbits per adoptar les mesures que han de regular l’activitat pesquera garantint-ne la sostenibilitat.
Incentivar les formes de pesca artesanal i que generen menys impactes negatius.
Exigir l’aplicació de polítiques públiques en matèria pesquera regides per criteris científics per fixar límits de captura i espècies protegides i per establir períodes de vedes.
Mitjançant la negociació col·lectiva i els espais de concertació social el moviment sindical té la capacitat de desplegar els mecanismes necessaris per millorar i dignificar les condicions laborals i socials en què es desenvolupa aquesta activitat laboral.