Reducció de la desigualtat
Reduir la desigualtat entre i dins dels països
Quina és la situació a la qual es vol arribar el 2030?
L’ODS 10 pretén reduir la desigualtat als països i entre ells. Desigualtats basades en els ingressos, el gènere, l’edat, la discapacitat, l’orientació sexual, la raça, la classe, l’origen ètnic i la religió, que amenacen el desenvolupament social i econòmic a llarg termini, afecten la reducció de la pobresa i destrueixen el sentiment de plenitud i vàlua de les persones.
-
10.1 - Per a 2030, aconseguir progressivament i mantenir el creixement dels ingressos del 40% més pobre de la població a una taxa superior a la mitjana nacional.
10.2 - Per a 2030, potenciar i promoure la inclusió social, econòmica i política de totes les persones, independentment de l’edat, sexe, discapacitat, raça, ètnia, origen, religió, situació econòmica o altra condició.
10.3 - Garantir la igualtat d’oportunitats i reduir la desigualtat dels resultats, també eli· minant les lleis, polítiques i pràctiques discriminatòries i promovent legislació, polítiques i mesures adequades a aquest efecte.
10.4 - Adoptar polítiques, en especial fiscals, salarials i de protecció social, i aconseguir progressivament més igualtat.
10.5 - Millorar la reglamentació i la vigilància de les institucions i dels mercats financers mundials i enfortir l’aplicació d’aquesta reglamentació.
10.6 - Assegurar més representació i intervenció dels països en desenvolupament en les decisions adoptades per les institucions econòmiques i financeres internacionals per tal d’augmentar l’eficàcia, la fiabilitat, la rendició de comptes i la legitimitat d’aquestes institucions.
10.7 - Facilitar una migració i mobilitat ordenades, segures, regulars i responsables de les persones, també mitjançant l’aplicació de polítiques migratòries planificades i ben gestionades.
10.a - Aplicar el principi del tracte especial i diferenciat per als països en desenvolupament, en particular per als països menys avançats, de conformitat amb els acords de l’Organització Mundial del Comerç.
10.b - Fomentar l’ajut oficial al desenvolupament i els fluxos financers, inclosa la inversió estrangera directa, per als estats amb majors necessitats, en particular els països menys avançats, països africans, petits estats insulars en desenvolupament i països en desenvolupament sense litoral, d’acord amb els respectius plans i programes nacionals.
10.c - Per a 2030, reduir els costos de transacció de les remeses de migrants per sota del 3% i eliminar els canals de tramesa de remeses amb un cost superior al 5%.
Les Nacions Unides han fixat com a ODS 10 la reducció de “la desigualtat als països i entre ells”.[1] Per aconseguir-ho, cal entendre, abans que res, la complexitat del concepte de desigualtat. Així, quan parlem d’aquest concepte ho fem en relació amb les desigualtats, que es materialitzen, en termes de les Nacions Unides,[2] en:
els ingressos
el gènere
l’edat
la discapacitat
l’origen ètnic
l’orientació sexual
la religió
Actualment som en un context d’interdependència, la qual cosa fa necessari endegar accions globals i simultànies per fer-hi front. La preeminència de les desigualtats suposa un greu obstacle, tal com han reconegut les Nacions Unides per garantir un desenvolupament i un creixement econòmic i social a curt, a mitjà i a llarg termini, sense l’erradicació de les desigualtats dins els països i entre aquests no podrem construir un model de desenvolupament sostenible que asseguri el dret a una vida digna a totes les persones al món.[3]
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?
Desigualtat salarial en relació amb
les persones assalariades al món
Al món
Al món, el 10 % dels treballadors i treballadores més pobres cobra 374 dòlars anuals, mentre que, el 10 % més ric cobra 98.383 dòlars anualment. És a dir el 10 % més ric cobra 263,05 vegades més que el 10 % més pobre.
Font: OIT
A l’Estat Espanyol
A l’Estat espanyol (no es disposa de la dada a Catalunya) el 10 % més ric percep un salari brut de 3.585,79 euros, mentre que el 20 % més pobre percep un salari de 820,19 euros bruts mensuals. És a dir, el 10 % més ric guanya 4,37 vegades més que el 20 % més pobre.
Impacte COVID
Segons l’OIT, la COVID-19 ha suposat un augment de les desigualtats salarials existents al món.
Font: OIT
Coeficient de Gini
El coeficient de Gini és una mesura econòmica que serveix per calcular la desigualtat d’ingressos que existeix entre els ciutadans i ciutadanes d’un territori, normalment, d’un país. Oscil·la entre 0 i 100, en què 0 indica que els ingressos es reparteixen igual entre totes les persones i 100 indica la situació extrema en què una persona acapara tots els ingressos.
Persones refugiades
Al món
Per cada 100.000 persones al món, 311 són refugiades fora del seu país d’origen.
Font: ONU
A Catalunya
El 2020, Catalunya va rebre 1.245 sol·licituds d’asil per cada milió d’habitants.
Font: Idescat
Impacte COVID
La situació de la COVID-19 ha empitjorat la situació de la població refugiada al món. Això es deu al fet que, el 2020, 164 països van tancar totalment o parcialment les seves fronteres, i d’aquestes, almenys 99 no feien exempcions encara que la causa d’immigració fos la necessitat de refugi.
Font: ONU
Persones migrants
Al món
Segons l’OIT, al món, hi ha 272 milions de persones migrants; d’aquestes, 169 milions són treballadores i treballadors migrants.
Font: OIT
L’any 2020 hi va haver 4.186 persones mortes o desaparegudes a les diverses rutes migratòries de tot el món.
Font: ONU
A Catalunya
El gener del 2021 hi havia 1.250.665 habitants provinents d’altres països a Catalunya. Tot i això, la població migrant continua essent víctima de la precarietat laboral i de la discriminació en tots els àmbits de la seva vida.
Font: IDESCAT
Impacte COVID
Tot i les restriccions imposades per la COVID-19, les persones continuen migrant i exposant-se a perdre la vida a les rutes de migració utilitzades.
Font: ONU
Persones discapacitades
Al món
Segons dades de l’OIT al món, un 15 % de la població mundial pateix alguna discapacitat, és a dir, 1 de cada 7 persones (1.000 milions de persones). D’aquestes, gairebé el 80 % es troben en edat legal de treballar, però, en canvi, acaben patint més atur, inactivitat econòmica i la no disposició d’una cobertura social adequada, especialment en el cas de les dones.
Font: OIT
A més, les persones discapacitades són tot sovint víctimes de marginació en termes socials, econòmics i de salut, tal com apunta l’OIT.
Font: OIT
A Catalunya
A Catalunya hi havia 121,8 milers de persones amb discapacitat. La seva taxa d’ocupació només era d’un 28,5 %.
Font: Idescat
Impacte COVID
L’OIT, a l’inici de la pandèmia per COVID-19, ja va advertir que les persones amb discapacitat es trobaven en situació d’especial vulnerabilitat, la qual cosa suposava l’exacerbació de les desigualtats.
Font: OIT
Població que viu per sota del 50 % de l’ingrés mitjà nacional
Aquesta mesura permet saber el percentatge de la població que viu per sota del 50 % de l’ingrés mitjà nacional i és útil per supervisar el nivell i les tendències de la inclusió social, la pobresa relativa i la desigualtat en un país.
Al món
A tot el món, el 13 % de la població mundial vivia per sota del 50 % de l’ingrés mitjà nacional.
Font: ONU
Despesa pública en protecció social (percentatge del PIB)
Al món
De mitjana, els països, al món, només inverteixen un 12,8 % del seu PIB en protecció social (excloent-ne la salut). Aquesta xifra, als països d’alts ingressos, se situava en un 16,4 %, mentre que als països de baixos ingressos el percentatge es reduïa fins a l’1,1 %.
Font: OIT
Impacte COVID
Segons l’OIT, el dèficit de finançament en matèria de despesa pública en protecció social, des de l’inici de la COVID-19 i davant del sorgiment de noves necessitats, s’ha incrementat en un 30 %.
Font: OIT
Assolirem l’Objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
Per garantir l’eliminació de les desigualtats al món, cal incentivar un nou model transformador, en termes de les Nacions Unides. Això exigeix “erradicar la pobresa, la fam i invertir més en educació, protecció social i treball digne”,[1] sobretot entre els sectors més vulnerables. Recentment l’OIT ha publicat un estudi sobre la centralitat de la negociació col·lectiva i el diàleg social per garantir una recuperació inclusiva, sostenible i resilient al món després de l’impacte de la COVID-19.[2]
Per això, el moviment sindical és clau per contribuir a la consecució de l’ODS 10.
Mitjançant el diàleg social, el moviment sindical promou:
La defensa d’un nou model fiscal basat en els criteris de redistribució i progressivitat,[3] i que asseguri mecanismes que vetllin per evitar el frau fiscal i millorar la transparència en l’operativitat de les empreses transnacionals. De la mateixa manera, també es vetlla per l’enfortiment i la millora de les polítiques públiques en matèria educativa, de serveis socials i sanitària.
La necessitat d’una “reforma profunda del marc legal d’estrangeria”[4] que asseguri el compliment i la vigència dels drets humans de la població migrant i la seva inclusió en igualtat de condicions en tots els àmbits, però, especialment, en el laboral, al país d’acollida.
Mitjançant la negociació col·lectiva, el moviment sindical aconsegueix fruits. Això és especialment important, ja que el principal mecanisme emancipador de la classe treballadora i l’instrument amb més capacitat de redistribució de la riquesa de manera justa és l’accés a un treball digne. La participació en els processos de negociació col·lectiva assegura la regulació de les normes i les condicions que regiran en un centre de treball i permeten construir, així, condicions de treball dignes que ajudin les treballadores i treballadors a gaudir d’una vida en condicions de dignitat. Això es concreta en la introducció de normes en els convenis col·lectius que assegurin:
La no discriminació per qualsevol tipus de causa o raó.
La igualtat efectiva en termes salarials entre homes i dones.
La regulació i la incorporació de les necessitats específiques en relació amb els sectors més vulnerables, com ara les persones treballadores amb discapacitat.
El compliment dels objectius estratègics fixats per l’OIT, que han de contribuir a la consecució d’un treball digne per a totes i tots.