Aigua neta i sanejament

Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i de les condicions de sanejament

Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?

L’ODS 6 pretén assegurar l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable, a un preu assequible per a totes les persones. També vol aconseguir l’accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a totes les persones, millorar la qualitat de l’aigua, augmentar substancialment la utilització eficient dels recursos hídrics a tots els sectors, i assegurar la sostenibilitat de l’extracció i del subministrament d’aigua potable. Així mateix, vol dur a terme una gestió integrada dels recursos hídrics a tots els nivells i es volen protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l’aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs.

 
  • 6.1 - Per a 2030, aconseguir l’accés universal i equitatiu a l’aigua potable, a un preu asse· quible per a totes les persones.

    6.2 - Per a 2030, aconseguir l’accés equitatiu a serveis de sanejament i higiene adequats per a totes les persones, i posar fi a la defecació a l’aire lliure, amb especial atenció a les necessitats de les dones i nenes, així com de les persones en situacions vulnerables.

    6.3 - Per a 2030, millorar la qualitat de l’aigua mitjançant la reducció de la contaminació, l’eliminació dels abocaments i la reducció al mínim de la descàrrega de materials i productes químics perillosos, la reducció a la meitat del percentatge d’aigües residuals sense tractar, i un augment substancial a escala mundial del reciclat i de la reutilització en condicions de seguretat.

    6.4 - Per a 2030, augmentar substancialment la utilització eficient dels recursos hídrics a tots els sectors, i asse· gurar la sostenibilitat de l’extracció i del subministrament d’aigua potable per tal de fer front a l’escassetat d’aigua i reduir substancialment el nombre de persones que pateixen d’escassetat d’aigua.

    6.5 - Per a 2030, dur a terme una gestió integrada dels recursos hídrics a tots els nivells, també mitjançant la cooperació transfronterera, de la manera que sigui convenient.

    6.6 - Per a 2020, protegir i restablir els ecosistemes relacionats amb l’aigua, inclosos boscos, muntanyes, aiguamolls, rius, aqüífers i llacs.

    6.a - Per a 2030, ampliar la cooperació internacional i el suport ofert als països en desenvolupament per a la capacitació en matèria d’activitats i programes relatius a l’aigua i el sanejament, incloent la provisió i l’emmagatzematge d’aigua, la dessalinització, l’aprofitament eficient dels recursos hídrics, el tractament d’aigües residuals i les tecnologies de reciclatge i reutilització.

L’aigua i l’accés a ella és un dret humà. Cal que l’entenguem com un bé escàs. De fet, es preveu que, a mitjà i a llarg termini, els recursos hídrics es veuran reduïts. Per al 2030 s’estima que es podran produir disminucions mitjanes d’aportacions hídriques entre un 5 i un 14%. A l’impacte sobre la població se li suma el que té sobre les empreses i l’economia en general, especialment en aquells sectors que requereixen un ús intensiu d’aigua com són les activitats agropecuàries, la indústria paperera, la tèxtil o la química, entre d’altres. De manera concreta, l’aigua també afecta la vida de les treballadores i treballadors per la seva presència i la seva qualitat i quantitat. Les inversions en l’aigua i en el sanejament poden crear ocupacions decents i remunerades i, per tant, contribuir al desenvolupament sostenible. [1]

Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?

Accés a l’aigua potable

 

Al món

Tres de cada deu persones al món no hi tenen accés. A sis de cada deu persones al món els manca l’accés a les instal·lacions de sanejament gestionades de manera segura, això suposa que el 40 % de la població mundial no veu garantit el seu dret a l’aigua.

Font: UNESCO

A Catalunya

L’OMS i l’UNICEF estimen que a l’Estat espanyol, i per extensió a Catalunya, el percentatge de la població que té accés a l’aigua millorada és del 100 %.

Font: UNICEF I OMS

Això, no obstant, tal com exposa el Síndic de Greuges en el seu informe, en els darrers anys hi ha hagut un increment dels problemes que moltes persones tenen per poder pagar els subministraments bàsics (electricitat, aigua i gas), agreujats per la crisi, l’atur i l’increment de preus.


Impacte COVID

La pandèmia de la COVID-19 ha posat en relleu la importància vital de la higiene, el sanejament i un accés adequat a l’aigua neta per prevenir i contenir les malalties.

Font: Síndic de Greuges

Percentatge de subministrament d’aigua potable gestionat sense risc 

 
 

Al món

Així mateix, tan sols el 20 % de l’aigua residual produïda a escala mundial té un tractament adequat. A més, la capacitat de tractament varia molt en funció de la renda dels països, de manera que els països més rics tracten el 70 % de les aigües residuals, mentre que els països més pobres, només el 8 %.

Font: ONU

A Catalunya

Només un 28,7 % de les conques interiors de Catalunya estan en bon estat i, dins d’aquest volum, ⅔ parts ho estan amb incertesa.

Font: CCOO Catalunya

Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!

L’Agenda 2030 exigeix a les persones, als estats i a les organitzacions a títol col·lectiu comprometre’s, a través del seu àmbit d’acció, a contribuir al compliment dels ODS. 

CCOO de Catalunya reconeix que l’aigua és un recurs insubstituïble i que el seu accés i gaudi constitueixen un dret humà de totes i tots, per això cal deixar l’aigua fora de la mercantilització i la finançarització. En aquest sentit, cal reforçar les polítiques públiques de control i de gestió de l’aigua prioritzant l’interès general i respectant sempre la jerarquia d’usos de l’aigua, que posa el dret humà a l’aigua, a la salut i a la cura del medi ambient per davant de la resta d’usos. Per fer front als reptes creixents de transformació de processos per fer-los més sostenibles i digitals, cal tenir en compte les persones que treballen en el sector i les seves capacitats. Tots els canvis que haurem d’afrontar en la gestió de l’aigua s’han de fer a partir del principi de transició justa a fi de garantir que ningú no quedi enrere.[1]