Salut i benestar
Garantir vides saludables i promoure el benestar per a totes les edats
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
L’ODS 3 cerca garantir una vida sana i promoure el benestar de totes les persones durant totes les etapes de la vida. Aborda totes les grans prioritats sanitàries i reclama una cobertura sanitària universal i un major finançament de la salut per assegurar la contractació, el perfeccionament, la capacitació i la retenció del personal sanitari, així com l’enfortiment de les capacitats de tots els països per a la reducció dels riscos i la gestió dels riscos per a la salut. [1]
-
3.1 - Per a 2030, reduir la taxa mundial de mortalitat materna a menys de 70 per cada 100.000 nascuts vius.
3.2 - Per a 2030, posar fi a les morts evitables de nounats i dels menors de 5 anys, aconseguint que tots els països intentin reduir la mortalitat neonatal almenys fins a 12 per cada 1.000 nascuts vius, i la mortalitat dels menors de 5 anys almenys fins a 25 per cada 1.000 nascuts vius.
3.3 - Per a 2030, posar fi a les epidèmies de la sida, tuberculosi, malària i les malalties tropicals desateses, i combatre l’hepatitis, les malalties transmeses per l’aigua i altres malalties transmissibles.
3.4 - Per a 2030, reduir en un terç la mortalitat prematura per malalties no transmissibles, mitjançant la prevenció i el tractament, i promoure la salut mental i el benestar.
3.5 - Enfortir la prevenció i el tractament de l’abús de substàncies addictives, inclosos l’ús indegut d’estupefaents i el consum nociu d’alcohol.
3.6 - Per a 2020, reduir a la meitat el nombre mundial de morts i lesions causats per accidents de trànsit.
3.7 - Per a 2030, garantir l’accés universal als serveis de salut sexual i reproductiva, inclosos els de planificació familiar, informació i educació, així com la integració de la salut reproductiva a les estratègies i els programes nacionals.
3.8 - Assolir la cobertura sanitària universal, en particular la protecció contra els riscos financers, l’accés a serveis de salut essencials de qualitat i l’accés a medicaments i vacunes segurs, eficaços, assequibles i de qualitat per a totes les persones.
3.9 - Per a 2030, reduir substancialment el nombre de morts i malalties causats per productes químics perillosos i la pol·lució de l’aire, l’aigua i el sòl.
3.a - Enfortir a tots els països, segons escaigui, l’aplicació del Conveni marc de l’Organització Mundial de la Salut per al control del tabac.
3.b - Donar suport a les activitats d’investigació i desenvolupament de vacunes i medicaments per a les malalties transmissibles i no transmissibles que afecten primordialment països en desenvolupament, i facilitar l’accés a medicaments i a vacunes essencials assequibles de conformitat amb la Declaració de Doha relativa a l’Acord sobre els aspectes dels drets de propietat intel·lectual relacionats amb el comerç (ADPIC) i la salut pública, en la qual s’afirma el dret dels països en desenvolupament a utilitzar al màxim les disposicions de l’ADPIC pel que fa a la flexibilitat per a protegir la salut pública, i en particular, proporcionar accés a medicaments per a totes les persones.
3.c - Incrementar substancialment el finançament de la salut i la contractació, el desenvolupament, la capacitació i la retenció del personal sanitari als països en desenvolupament, especialment als països menys avançats i als petits estats insulars en desenvolupament. 3.d - Reforçar la capacitat de tots els països, en particular els països en desenvolupament, en matèria d’alerta primerenca, reducció de riscos i gestió dels riscos per a la salut nacional i mundial.
Garantir l’accés a la salut i al benestar és un dret humà, el qual ha de ser accessible i vigent per a totes les persones. La salut és essencial per assegurar el desenvolupament humà, i és que perquè la societat funcioni cal que la seva població estigui sana. [2] Parlar de salut i benestar significa:
Assegurar una cobertura sanitària universal que cobreixi les necessitats mèdiques de tota la població i desplegui mecanismes de prevenció, cura, pal·liació i rehabilitació de la salut, també la mental, la qual cosa ha quedat palesa en el marc de la crisi sanitària causada per la COVID-19.
Fer front a les deficiències en matèria de salut ambiental; la manca d’accés a l’aigua potable i als sistemes de sanejament adequats és una de les principals causes de la transmissió de malalties i de la proliferació d’aquestes. De la mateixa manera, la contaminació de l’aire, en espais oberts i tancats, causada per la indústria, l’ús de determinats combustibles i la crema de residus, també és una de les principals causes de les patologies respiratòries i cardiovasculars
[2] John Helliwell, Richard Layard y Jeffrey Sachs, eds., World Happiness Report (Nueva York, Red de Soluciones para el Desarrollo Sostenible, 2012).
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?
Nombre de noves infeccions de VIH
Al món
El 2020 es van registrar 1,7 milions de noves infeccions per VIH.
Font: ONU
A Catalunya
El 2020 es van registrar 329 nous diagnòstics de VIH a Catalunya.
Font: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya
Impacte COVID
La pandèmia de la COVID-19 va causar dificultats perquè les persones infectades per VIH poguessin accedir als serveis sanitaris.
Font: ONU
Proporció de dones en edat reproductiva (entre 15 i 49 anys) que cobreixen les necessitats de planificació familiar amb mètodes moderns
Al món
El percentatge de dones en edat reproductiva (entre 15 i 49 anys) que fan ús de mètodes moderns per a la planificació familiar s’ha estancat al voltant del 77 % des del 2015 sense que hi hagi avenços.
Font: ONU
A Catalunya
A Catalunya, el 2018, el 77,1 % de les dones tenia accés als sistemes de planificació familiar.
Font: IDESCAT
Impacte COVID
La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un impacte amb un marcat biaix de gènere. Segons les Nacions Unides, el 35 % dels països va informar d’interrupcions en els serveis de salut materna, perinatal, reproductiva i també infantil i adolescent.
Font: ONU
Cobertura sanitària universal
Cobertura sanitària universal és la que implica que totes les persones i comunitats reben els serveis de salut que necessiten sense haver de passar dificultats econòmiques per sufragar-ne el cost [1]
Al món
L’índex de cobertura sanitària universal al món va situar-se cap als 66/100 el 2017.
Font: ONU
Segons dades de l’OMS, el 12 % de la població mundial ha de destinar, almenys, el 10 % del seu pressupost familiar per pagar els serveis de salut.
Font: OMS
A Catalunya
A Catalunya el 99,74 % de la població tenia satisfetes les seves necessitats mèdiques.
Font: IDESCAT
Impacte COVID
La COVID-19, en termes de les Nacions Unides, ha “amplificat” les desigualtats en salut al món, i ha afectat, especialment, els grups més vulnerables, com són les persones grans i les persones indigents, refugiades i migrants amb una major incidència en el cas de les dones.
Font: ONU
Avortament
Al món
Al món, 6 de cada 10 embarassos no desitjats s’interrompen voluntàriament.
Gairebé el 45 % dels avortaments al món es realitzen en condicions perilloses.
Font: OMS
Impacte COVID
Els avenços aconseguits la darrera dècada en salut reproductiva, salut materna i salut infantil podrien estancar-se o revertir-se a causa de la COVID-19.
Font: ONU
Despesa pública en sanitat respecte del PIB
Al món
Al món, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, la despesa en sanitat representa el 10 % del PIB mundial el 2019.
A Catalunya
A Catalunya, la despesa sanitària pública sobre el PIB representava el 5,4 % el 2019, mentre que, en el cas de la sanitat privada, aquesta representava el 2,2 % del PIB en el mateix període.
Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
El moviment sindical, especialment CCOO de Catalunya, ha defensat que la salut és un dret i no un negoci. El dret a la salut ha d’erigir-se sobre un model d’assistència basat en la cobertura sanitària universal i gratuïta que tingui, com a pilar principal, l’atenció primària de qualitat. Per això, mitjançant el diàleg social, el moviment sindical té la capacitat d’incidir en:
La destinació d’una major proporció del PIB de Catalunya a la despesa en sanitat; especialment per millorar el programa d’atenció primària i per promoure un model sanitari d’accés universal i de caràcter públic i gratuït.
Una concepció i l’impuls del sistema sanitari des d’una perspectiva multidisciplinar que inclogui: [1]
— L’atenció de qualitat sanitària, que redueixi el temps d’espera i que disposi de la capacitat d’adaptació al sorgiment de noves necessitats mèdiques de la societat.
— L’atenció adequada a les persones dependents.
— La investigació i recerca i la innovació.
— L’atenció geriàtrica.
— La teleassistència.
— El servei de farmàcia.
Cal incrementar les plantilles en el sector sanitari i garantir el seu dret a un treball digne.
Una millora de la protecció social, especialment en el cas de les dones.
La promoció d’un model d’accés als tractaments mèdics que corregeixi les desigualtats (com ara el copagament) [2] i es basi en la igualtat efectiva i real
Mitjançant la negociació col·lectiva, el moviment sindical té la capacitat de garantir el dret a la salut als centres de treball. Això es concreta en el fet de:
Enfortir la presència i les capacitats dels delegats i delegades de prevenció de riscos laborals.
Vetllar per l’acompliment de la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos laborals al món laboral.
Tot plegat perquè els delegats i delegades de prevenció detectin i facin front a les situacions que, en l’àmbit laboral, poden posar en risc la salut de les treballadores i treballadors, tal com denuncia l’OIT [3] quan afirma que, al món, cada any, 1,9 milions de persones moren per malalties i traumatismes relacionats amb la feina.