Pau, justícia i institucions sòlides

Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives en tots els àmbits

Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?

Objectiu fixat per les Nacions Unides.

L’objectiu 16 és el de governança dels ODS, basat en l’estat de dret, el respecte dels drets i l’eficàcia de les institucions. Tot això resulta de particular rellevància per als sindicats pel seu paper constitucional d’agents socials i d’interlocució i de representació a les institucions. Es considera que l’ODS 16 és el que empara el diàleg social i la negociació col·lectiva, en la seva meta dedicada a garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives.[1]

  • 16.1 - Reduir considerablement totes les formes de violència i les taxes de mortalitat con· nexes a tot el món.

    16.2 - Posar fi al maltractament, l’explotació, el tràfic, la tortura i totes les formes de vio· lència contra els infants.

    16.3 - Promoure l’estat de dret en els àmbits nacionals i internacionals, i garantir la igualtat d’accés a la justícia per a totes les persones.

    16.4 - Per a 2030, reduir de forma significativa el tràfic il·lícit de finances i d’armes, enfortir la recuperació i devolució de béns robats, i lluitar contra totes les formes de delinqüència organitzada.

    16.5 - Reduir substancialment totes les formes de corrupció i suborn.

    16.6 - Crear unes institucions eficaces, responsables i transparents a tots els nivells.

    16.7 - Garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives que responguin a les necessitats a tots els nivells.

    16.8 - Ampliar i enfortir la participació dels països en desenvolupament en les institucions de governança mundial.

    16.9 - Per a 2030, proporcionar l’accés a una identitat jurídica per a totes les persones, en particular mitjançant el registre de naixements.

    16.10 - Garantir l’accés públic a la informació i protegir les llibertats fonamentals, de conformitat amb les lleis nacionals i els acords internacionals.

    16.a - Enfortir les institucions nacionals pertinents, mitjançant, entre d’altres, la cooperació internacional, amb vista a realitzar formació a tots els nivells, en particular als països en desenvolupament, per tal de prevenir la violència i combatre el terrorisme i la delinqüència.

    16.b - Promoure i aplicar lleis i polítiques no discriminatòries en favor del desenvolupament sostenible.

Per promoure un desenvolupament sostenible són necessàries societats justes, pacífiques i inclusives. Això vol dir disposar:

  • De llibertat d’expressió perquè totes les persones puguin expressar les seves opinions.

  • Del dret al lliure exercici de les llibertats sindicals.

  • De processos participatius i democràtics de presa de decisions.

  • De normes que s’apliquin sense discriminació ni desigualtats.

  • D’un sistema judicial independent i objectiu que asseguri el dret a la tutela judicial efectiva.

Per aconseguir la construcció de societats realment pacífiques, cal el treball col·lectiu entre els governs, la societat civil, els agents socials i les comunitats.

Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?

Víctimes de treballs forçats i esclavitud moderna

Al món

Segons l’OIT, es calcula que, al món, hi ha 24,9 milions de víctimes de treballs forçats o esclavitud moderna. D’aquestes, es calcula que 1 de cada 4 víctimes són infants, i que les dones i les nenes hi estan sobrepresentades, especialment en la indústria sexual i comercial, on ascendeixen al 99 % de les víctimes, quan en la resta de sectors la seva presència se situa en un 58 %. 

Font: OIT

Impacte COVID

Les Nacions Unides adverteixen que l’impacte de la COVID-19 i la recuperació asimètrica que s’està produint al món pot posar en risc de treballs forçats un nombre elevat de persones.

Font: ONU

Taxa d’homicidis

Al món

El 2017, al món, la taxa d’homicidis era del 6,1 per cada 100.000 habitants. 

Font: ONU

A Catalunya

El 2019, a Catalunya, la taxa d’homicidis era de 0,6 per cada 100.000 habitants.

Font: IDESCAT

Dret a formar sindicats

Al món

Segons l’índex global de drets de la CSI –el qual classifica 148 països en funció del grau de respecte envers els drets dels treballadors i treballadores–, en el 77 % dels països s’exclouen els treballadors i treballadores del dret de formar un sindicat o d’afiliar-s’hi.

Font: CSI

A l’Estat Espanyol

L’informe de l’índex global de drets de la CSI, el 2022, denuncia l’existència de pràctiques antisindicals a l’Estat espanyol, com ara l’acomiadament dels representants sindicals d’algunes empreses.

Font: CSI

Violència física contra les treballadores i treballadors i el moviment sindical

Al món

Segons dades de la CSI a 50 països, els treballadors i treballadores s’han vist exposats a patir violència física.

A 13 països s’han registrat assassinats de sindicalistes, és a dir, de defensors i defensores de drets humans.

Font: CSI

Dret de vaga

Al món

En el 87 % dels països s’ha vulnerat el dret de vaga.

Font: CSI

A Catalunya

A Catalunya se segueixen registrant casos de vulneració del dret de vaga. De fet, la Inspecció de Treball ha hagut de mitjançar, el 2020, en 46 casos relacionats amb la vulneració del dret de vaga.

Font: Observatori del Treball i  Model Productiu de la Generalitat de Catalunya

Dret a la negociació col·lectiva

Al món

En 79 % dels  països s’ha bloquejat el dret a la negociació col·lectiva.

Font: CSI

A l’Estat Espanyol

L’índex global de drets de la CSI denuncia que a l’Estat espanyol s’han registrat casos de vulneració del dret a la negociació col·lectiva a través de l’obstaculització del seu lliure exercici.

Font: CSI

Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!

L’Agenda 2030 per a la consecució dels 17 ODS reconeix la importància de la governabilitat democràtica. D’una banda, perquè demana als estats, les organitzacions de la societat civil, els agents socials i les persones a títol individual que, des de la seva expertesa, contribueixin a la consecució dels ODS. De l’altra, perquè en l’ODS 16 es recull un instrument que ha d’enfortir els processos plurals i democràtics en la presa de decisions, que és l’exigència de la construcció de societats inclusives, justes i pacífiques. Per aconseguir-ho és necessari construir un model de governança democràtica que permeti participar a totes les persones, especialment les que es troben en una situació de major vulnerabilitat, com són les de la classe treballadora.

El moviment sindical és necessari per a la seva consecució,[1] ja que és el que disposa de la legitimitat per desplegar el diàleg social i la negociació col·lectiva, ambdós amb la funció clau d’oferir una estructura de governança alternativa als centres de treball. Una governança plenament democràtica, que vagi més enllà de les relacions bilaterals entre qui ocupa i el treballador o treballadora, i que permeti abordar el dèficit democràtic i el desequilibri de poder en la relació bilateral entre treballador i treballadora i ocupador o ocupadora donant veu a la classe treballadora.

En aquesta línia, la implementació de mecanismes de governança democràtica permeten incidir en:

La governança i la participació democràtica. La Confederació Sindical Internacional (CSI) reconeix que el diàleg social és una eina bàsica per gestionar el conflicte social, i és essencial, en termes de l’OIT, per contribuir al “bon govern, el progrés, la pau social i l’estabilitat i impulsar un desenvolupament econòmic sostenible”[2] de manera global, per incidir, així, en:

  • La construcció de societats pacífiques i inclusives (ODS 16)

  • L’enfortiment, mitjançant l’acció sindical col·lectiva, de l’aliança mundial per a la consecució dels ODS (ODS 17)

La justícia climàtica. Mitjançant el diàleg social el moviment sindical actua per exigir una transició justa que permeti assentar un nou model de producció, consum, tecnologia i creació d’un nou model d’ocupació que contribueixi a:

  • Noves formes sostenibles de garantir els serveis bàsics, com són l’aigua (ODS 6) i l’energia (ODS 7)

  • Un nou model de ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11)

  • Un sistema de producció i consum responsables (ODS 12)

  • L’acció climàtica (ODS 13)

  • La protecció de la vida submarina (ODS 14)

  • La protecció de la vida d’ecosistemes terrestres (ODS 15)

Un creixement sostenible basat en el treball digne i en la innovació que permeti contribuir :

  • Al treball digne i al creixement econòmic (ODS 8)

  • A la generació d’un nou model d’indústria basat en la innovació i la creació d’infraestructures sostenibles (ODS 9)

Un sistema d’accés just als serveis públics i de redistribució, ja que el diàleg social permet influir en l’orientació de les polítiques socioeconòmiques i, per tant, també en l’accés equitatiu als serveis, com ara:

  • La salut (ODS 3)

  • L’educació (ODS 4)

  • L’aigua potable i el sanejament (ODS 6)

  • L’energia(ODS 7)

  • L’habitatge (ODS 11)

Una regulació més efectiva i garantista dels drets humans laborals, de les condicions laborals i de la igualtat i no discriminació que assegura:

  • La reducció de la pobresa (ODS1)

  • La igualtat de gènere (ODS 5)

  • La promoció del creixement econòmic, inclusiu i sostenible i el treball digne (ODS 8)

  • La reducció de les desigualtats (ODS 10)