Treball digne i creixement econòmic
Promoure el creixement econòmic, sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva, i el treball digne per a tothom
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
Tal com ha definit l’OIT, l’objectiu de l’ODS 8 és situar la creació de llocs de treball al centre de l’elaboració de les polítiques econòmiques i dels plans de desenvolupament. Això ha de permetre crear oportunitats de treball digne i un model de creixement més sòlid i inclusiu que permetrà reduir les desigualtats, de tal manera que beneficiï les economies i la població, i s’erigeixi com un motor clau del creixement econòmic.
L’ODS 8 és un dels objectius amb més interès sindical, ja que no només constitueix un objectiu central de l’Agenda 2030, sinó que també és un instrument que contribueix al compliment efectiu de la resta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i que estableix els factors clau per promoure un canvi de paradigma en el sistema econòmic que permeti promoure una globalització justa, la reducció de la pobresa, una nova forma de producció i consum, i un model climàtic resilient. [1]
-
8.1 - Mantenir el creixement econòmic per capita de conformitat amb les circumstàncies nacionals i, en particular, un creixement del producte interior brut d’almenys un 7 % anual als països menys avançats.
8.2 - Aconseguir nivells més elevats de productivitat econòmica mitjançant la diversificació, la modernització tecnològica i la innovació, entre d’altres maneres centrant l’atenció en sectors de més valor afegit i ús intensiu de mà d’obra.
8.3 - Promoure polítiques orientades al desenvolupament que donin suport a les activitats productives, la creació d’ocupació digna, l’emprenedoria, la creativitat i la innovació, i encoratjar la regularització i el creixement de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, a través, entre d’altres, de l’accés a serveis financers.
8.4 - Millorar progressivament, per a 2030, la producció i el consum eficients dels recursos mundials i procurar desvincular el creixement econòmic de la degradació del medi ambient, de conformitat amb el Marc decennal de programes sobre modalitats sostenibles de consum i producció, començant pels països desenvolupats.
8.5 - Per a 2030, aconseguir l’ocupació plena i productiva i garantir un treball digne per a tots els homes i dones, inclosos el jovent i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remuneració per treball d’igual valor.
8.6 - Per a 2020, reduir substancialment la proporció de joves sense ocupació i que no cursen estudis ni reben formació.
8.7 - Adoptar mesures immediates i eficaces per a erradicar el treball forçat, posar fi a les formes modernes d’es· clavitud i el tràfic d’éssers humans i assegurar la prohibició i l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil, incloent el reclutament i la utilització d’infants soldats, i, a tot tardar el 2025, posar fi al treball infantil en totes les seves formes.
8.8 - Protegir els drets laborals i promoure un entorn de treball segur i protegit per a totes les persones treballa· dores, incloses les migrants, en particular les dones migrants i les persones amb ocupacions precàries.
8.9 - Per a 2030, elaborar i posar en pràctica polítiques de promoció d’un turisme sostenible que creï ocupació i promogui la cultura i els productes locals.
8.10 - Reforçar les institucions financeres nacionals per a encoratjar i ampliar l’accés als serveis bancaris, financers i d’assegurances per a tothom.
8.a - Augmentar el suport a la iniciativa d’ajut per al comerç als països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, també en el context del Marc integrat millorat d’assistència tècnica relacionada amb el comerç per als països menys avançats.
8.b - Per a 2020, desenvolupar i posar en marxa una estratègia mundial per a l’ocupació del jovent i aplicar el Pacte mundial per a l’ocupació de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
L’ODS 8 implica:
La defensa del treball digne entès com el dret de tota persona a accedir a un sistema d’ocupació que es basi en:
— La protecció i la vigència dels drets humans laborals
— La protecció social universal
— El lliure exercici de les llibertats sindicals
— La promoció d’un model d’ocupació basat en el treball digne
— La inclusió de la perspectiva de gènere com a eix transversal
L’impuls d’un model que creï treball de qualitat i creixement [1] i que sigui:
— Sostingut durant llargs períodes de temps.
— Inclusiu, garant de l’equilibri intrageneracional, capaç de revertir les desigualtats estructurals i generador de mecanismes justos de redistribució de la riquesa entre totes les persones.
— Sostenible, garant de l’equilibri intergeneracional i d’un creixement que no comprometi els recursos de les generacions futures, especialment en matèria social, econòmica i mediambiental.
— La promoció d’un creixement intensiu en mà d’obra que asseguri la plena ocupació en condicions dignes.
Actualment, amb el sorgiment de noves formes d’ocupació, com el treball per plataformes, i amb la proliferació de noves formes de producció que es deslocalitzen a altres països per maximitzar els beneficis en detriment dels drets humans, l’ODS 8 constitueix un dels objectius transversals i centrals per promoure un creixement sostenible global en la seva triple dimensió: econòmica, social i mediambiental. En aquest sentit, des del moviment sindical i a través de la Confederació Europea de Sindicats (CES), [2] s’ha construït un indicador compost que avaluï el grau real de consecució del creixement econòmic i el treball digne en un context econòmic i laboral en canvi continu. Aquest indicador es divideix en tres grans dimensions [3]:
El benestar econòmic, que avalua el “model d’ocupació i la participació de la població en la distribució del creixement econòmic”.
La qualitat de l’ocupació, que “identifica el nivell de treball digne existent mitjançant la qualitat de l’ocupació generada”.
La vulnerabilitat laboral, que avalua com es “manifesta el benestar econòmic i la qualitat de l’ocupació generada en la qualitat de vida de la població”.
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual?
Treball infantil
El treball infantil ha estat definit per l’OIT com aquell treball que desenvolupen els infants en edats compreses entre els 5 i els 17 anys que els priva de la seva infantesa, del desenvolupament del seu potencial i de la seva dignitat, que és perjudicial i que compromet el seu desenvolupament físic i psicològic.
Al món
Al món hi ha 160 milions de criatures que treballen. D’aquestes, 79 milions ho fan en les pitjors formes de treball infantil.
Font: OIT
Impacte COVID
La COVID-19 ha suposat un augment del nombre de llars en situació de pobresa i el tancament de gran part dels centres educatius al món. D’acord amb això, l’OIT preveu que, a finals del 2022, podria haver-hi 8,9 milions més d’infants en situació de treball infantil. D’aquests, almenys 4,9 milions serien criatures amb edats compreses entre els 5 i els 11 anys.
Font: OIT
Taxa d’ocupació
S’anomena taxa d’ocupació d’un grup la proporció de persones ocupades sobre el total de població d’aquestes edats.
Al món
Al món, l’any 2022, la taxa d’ocupació se situa en el 55,8 %.
Font: OIT
A Catalunya
La taxa d’ocupació a Catalunya se situa en el 54,38 %. En el cas dels homes aquesta xifra se situa en el 58,36 %, mentre que, en el cas de les dones, es redueix fins al 50,63 %.
Font: IDESCAT
Impacte COVID
Arran de la COVID-19, les dones passen només 18,9 d’hores setmanals treballant mentre que, en el cas dels homes, el promig s’eleva fins a 33,4 hores.
Font: OIT
Taxa d’atur per sexes
Al món
Segons dades de l’OIT, la taxa d’atur el 2021 per a les dones s’estima en un 6,3 %, mentre que, en el cas dels homes, s’estima en un 6,1 %.
Font: OIT
A Catalunya
Durant el primer trimestre del 2022, la taxa d’atur a Catalunya era del 10,23 %. En el cas dels homes, la xifra se situava en un 9,66 % i, en el cas de les dones, en el 10,85 %, tot i que les dones presenten una taxa d’ocupació inferior.
Font: Idescat
Impacte COVID
Es calcula que, el 2022, l’atur se situarà en 207 milions de persones desocupades al món, respecte dels 186 milions del 2019.
Font: OIT
Les dones, el 2021, han vist reduïdes les hores de treball en un 4,3 % respecte d’un 3,6 % en el cas dels homes.
Font: OIT
Bretxa salarial de gènere
La bretxa salarial de gènere mesura la diferència entre els ingressos mitjans de les dones i els homes com a percentatge dels ingressos dels homes. La bretxa salarial entre homes i dones pot fer referència a les diferències d’ingressos per hora, setmanals, mensuals o anuals entre homes i dones.
Al món
Les dones perceben, de mitjana, al món, un 23,3 % menys de salari que els seus homòlegs masculins tot i desenvolupar una mateixa tasca de mateix valor.
Font: ONU
A Catalunya
A Catalunya la bretxa salarial se situa en el 20,64 %.
Font: CCOO Catalunya
Impacte COVID
La crisi de la COVID-19, segons l’OIT, va suposar que les dones veiessin reduïda la seva massa salarial en un 6,9 %.
Font: OIT
Percentatge de joves que no estudien ni tenen feina ni reben cap tipus de capacitació
Treball en el sector informal
Al món
El 61 % de la població econòmicament activa del món s’ocupa en el sector informal.
Font: OIT
Impacte COVID
Les mesures de confinament imposades per la COVID-19 van tenir un impacte negatiu que va afectar i comprometre els ingressos a un 76 % dels treballadors i treballadores d’aquest sector.
Font: OIT
Protecció social
Al món
Segons l’OIT, només un 45,2 % de la població mundial disposa d’almenys un tipus de cobertura.
Font: OIT
Impacte COVID
La pandèmia ha posat en evidència les profundes desigualtats i les bretxes existents al món en relació amb els sistemes de protecció social, que ha comportat que els sectors de la població més vulnerables hagin hagut d’afrontar les conseqüències econòmiques de la crisi de la COVID-19 sense disposar d’un sistema adequat de cobertura.
Actualment es calcula que la bretxa de finançament de les polítiques de protecció social entre països ha incrementat en un 30 % arran de la COVID-19.
Font: OIT
Ocupació a temps parcial
Al món
Segons l’OIT, es calcula que el 14 % de les dones al món que treballen ho fan a temps parcial, mentre que en el cas dels homes aquesta xifra es redueix al 7 %.
Font: OIT
A Catalunya
El 6,9 % dels homes ocupats a Catalunya ho estava a temps parcial, mentre que en el cas de les dones aquesta xifra s’elevava fins al 20,9 %.
Font: INE
Salut laboral i sinistralitat laboral
Al món
Cada any, al món, moren de mitjana 1,9 milions de persones a conseqüència d’accidents laborals i malalties relacionades amb el treball.
Font: OIT
A Catalunya
Segons dades de l’Idescat, el 2020 es van produir un total de 75.174 accidents de treball. D’aquests, 79 van ser mortals, és a dir, a Catalunya, de mitjana, cada dia es produeixen 205,95 accidents laborals i cada mes haurien mort 6,58 persones en un accident laboral.
Font: Idescat
Impacte COVID
Arran de la crisi de la COVID-19, l’OIT sotmetrà a debat, en el marc de la 110a Conferència Internacional de l’OIT, la inclusió de les Normes relatives a la salut i la seguretat en el treball com a part dels Principis i drets fonamentals en el treball del 1998.
Font: OIT
Assetjament sexual
Al món
Al món, segons la Confederació Sindical Internacional (CSI), el 40 % - 50 % de les dones ha patit assetjament sexual en el treball.
Font: CSI
A Catalunya
El 2019, el servei d’inspecció de treball va dur a terme 247 actuacions en relació amb casos d’assetjament sexual i protocols d’assetjament sexual, una xifra superior a la del 2018, en què el nombre total de casos era de 18.4.
En aquesta línia, el nombre d’actuacions en relació amb l’assetjament discriminatori per raó de sexe va ser de 43 actuacions respecte de 24 el 2018.
Font: Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya
Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
El moviment sindical s’empara en la legitimitat de la lluita obrera històrica, que ha permès conquerir i defensar els drets humans laborals, i en l’ancoratge que, fruit d’aquesta lluita, li atorga l’ordenament jurídic nacional i el dret internacional públic (tal com es constata en el dret internacional del treball), per, mitjançant l’acció col·lectiva, defensar els drets de les persones treballadores. Per fer-ho, disposa de dos mecanismes com són la negociació col·lectiva i el diàleg social.
La negociació col·lectiva, juntament amb el lliure exercici de la llibertat sindical, esdevenen, en termes de l’OIT, [1] “els fonaments democràtics” i el mecanisme de governança democràtica del món del treball. La negociació és l’instrument que permet, a la classe treballadora, decidir la regulació de les seves condicions de treball i participar-hi, amb la qual cosa es garanteix la “governança inclusiva i efectiva del treball”. [2] Això es concreta en el fet que la negociació col·lectiva:
Permet adaptar la regulació de les condicions laborals a les especificitats de cada sector i fer-ne partícips les treballadores i treballadors.
Facilita un sistema de protecció laboral inclusiva basat en la igualtat salarial i en la cobertura i la protecció social de tots els treballadors i treballadores sense raó de discriminació.
És part d’un model de desenvolupament sostenible, ja que constitueix la base per construir relacions laborals sòlides, participatives i democràtiques.
Assegura el seguiment i el compliment efectiu de les normes del treball.
Promou la resiliència del sistema de treball, especialment davant situacions com la generada arran de la COVID-19.
En els últims anys, el sindicalisme global, a través dels Acords marc globals, que és una mena de negociació col·lectiva (per a més informació, vegeu l’ODS 9), ha desplegat mecanismes de protecció de totes les treballadores i treballadors que desenvolupen la seva activitat al llarg de tota la cadena de valor.
La negociació col·lectiva ha desenvolupat un paper central al món per promoure el treball digne, garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació, i estabilitzar les relacions laborals. [3]
De la mateixa manera, el diàleg social, entès com el procediment tripartit entre la representació dels governs, l’empresariat i les organitzacions sindicals, [4] és el que permet, en termes de l’OIT, negociar en benefici de l’interès comú, especialment el de les persones treballadores. Això es concreta en:
Intercanvi d’informació entre diferents actors.
Desplegament d’espais de negociació i resolució de conflictes.
Ús de la concertació social per establir espais d’acció en matèria de política econòmica i social.
Reproducció del model del diàleg social a través d’organitzacions internacionals com l’OIT per impulsar el dret internacional del treball que fixi els estàndards mínims que cal complir en matèria de drets humans laborals comuns al món.
El diàleg social i la negociació col·lectiva són les eines de què disposa la classe treballadora, a través de la seva acció col·lectiva, articulada per mitjà del moviment sindical, per garantir el compliment del dret a un treball digne que compleixi amb els drets humans laborals, que faciliti la cobertura social adequada, que es fonamenti en un model d’ocupació basat en el treball digne, que articuli el lliure exercici de les llibertats sindicals i que asseguri la igualtat de gènere com a eix transversal.
L’exercici del diàleg social i la negociació col·lectiva requereix que hi hagi organitzacions sindicals sòlides, lliures i independents, i d’un ordenament jurídic que reguli i asseguri el lliure exercici de les llibertats sindicals.
Només així es pot construir un model econòmic que fonamenti un nou contracte social als centres de treball basat en un model de relacions democràtiques i en el treball digne, com a mecanisme de redistribució just de la riquesa, d’emancipació de la classe treballadora i de la promoció d’una societat basada en la justícia social. [5]