Igualtat de gènere
Aconseguir la igualtat de gènere a través de l’enfortiment de dones adultes i joves
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
L’ODS 5 és considerat l’objectiu que persegueix l’assoliment de la igualtat entre homes i dones. No és un objectiu aïllat, sinó que impregna tota l’Agenda 2030, que el fa transversal, amb la inclusió de metes relacionades amb tota la resta d’objectius. Aquest ODS està compost per sis metes que paren esment en l’erradicació de tota discriminació i violència cap a les dones; en el reconeixement i en la valoració del treball domèstic no remunerat; en la promoció de la participació en l’àmbit econòmic, polític i públic de les dones; en l’accés a la salut sexual i reproductiva, i en la consecució de marcs jurídics i de polítiques eficaces que garanteixin la igualtat.
-
5.1 - Posar fi a totes les formes de discriminació contra totes les dones i nenes a tot el món.
5.2 - Eliminar totes les formes de violència contra totes les dones i nenes en els àmbits públic i privat, inclosos el tràfic i l’explotació sexual, així com altres tipus d’explotació.
5.3 - Eliminar totes les pràctiques nocives, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina.
5.4 - Reconèixer i valorar les cures no remunerades i el treball domèstic no remunerat, mitjançant la prestació de serveis públics, la provisió d’infraestructures i la formulació de polítiques de protecció social, així com mitjançant la promoció de la responsabilitat compartida a la llar i la família, segons escaigui a cada país.
5.5 - Vetllar per la participació plena i efectiva de les dones, i per la igualtat d’oportunitats de lideratge en tots els àmbits de presa de decisions en la vida política, econòmica i pública.
5.6 - Garantir l’accés universal a la salut sexual i reproductiva i als drets reproductius, de conformitat amb el Programa d’acció de la Conferència Internacional sobre la Població i el Desenvolupament, la Plataforma d’Acció de Beijing i els documents finals de les conferències d’examen respectives.
5.a - Emprendre reformes que atorguin a les dones el dret als recursos econòmics en condicions d’igualtat, així com l’accés a la propietat i al control de les terres i altres béns, els serveis financers, l’herència i els recursos naturals, de conformitat amb les lleis nacionals.
5.b - Millorar l’ús de la tecnologia instrumental, en particular les tecnologies de la informació i la comunicació, per tal de promoure l’apoderament de les dones.
5.c - Adoptar i enfortir polítiques encertades i lleis aplicables per a promoure la igualtat entre els gèneres i l’apoderament de dones i nenes a tots els nivells.
En les últimes dècades a Colòmbia s’han aconseguit fites importants en relació amb la promoció de la igualtat de gènere i l’empoderament de les dones, si bé encara queden bretxes rellevants per erradicar.
Colòmbia ha ratificat pràcticament tots els tractats internacionals en matèria de Dret Internacional de Drets Humans, i ha fet un progrés significatiu en el desenvolupament normatiu per promoure la igualtat de gènere i garantir els drets humans de les dones.
En relació amb les normes del dret Internacional del Treball de l’OIT, Colòmbia ha ratificat 8 dels 10 Convenis Fonamentals i 3 dels 4 Convenis de Governança. Entre aquests últims destaca la ratificació del Conveni 189, que fa referència a les persones treballadores domèstiques, però no encara el Conveni 190 relatiu a la violència i assetjament als centres de treball.
Altres exemples d’aquest avenç són la política pública per a l’equitat de gènere per a les dones i el Pla integral per garantir a les dones una vida lliure de violències, aprovats el 2012, i la Llei de víctimes i restitució de terres, aprovada el 2011, amb disposicions importants sobre la igualtat de gènere, així com la Llei 1257, per la qual es dicten normes de sensibilització, prevenció i sanció de formes de violència i discriminació contra les dones, del 2008, i la Llei 1719, per la qual s’adopten mesures per garantir l’accés a la justícia de les víctimes de violència sexual, especialment la violència sexual en ocasió del conflicte armat del 2014, entre d’altres.
Si bé aquestes normes proporcionen un marc sòlid per avançar en els drets de les dones, continuen existint desafiaments pel que fa a la seva plena aplicació, com mostren les dades sobre les bretxes de gènere. Colòmbia està mostrant senyals importants de creixement econòmic com una oportunitat per al progrés social, així com avenços en els indicadors de desenvolupament humà. Encara hi ha, però, bretxes de gènere importants, en particular, a les esferes política, econòmica i laboral.
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual a Colòmbia i a Catalunya?
Taxa de participació de les dones
en el mercat de treball
A Colòmbia
La taxa d’ocupació per a les dones a Colòmbia al tercer trimestre del 2022 va ser del 44,5 % respecte del 69,6 % en el cas dels homes.
Font: DANE
A Catalunya
La taxa d’ocupació de les dones a Catalunya al tercer trimestre del 2021 era del 50,51% respecte del 59,35 % en el cas dels homes.
Font: IDESCAT
Treball en el sector informal
A Colòmbia
La proporció de població ocupada informal a Colòmbia al tercer trimestre del 2022 va ser del 55,4 % en el cas de les dones i del 60 % en el dels homes.
Font: DANE
Violència masclista en l’àmbit de la parella
A Colòmbia
Segons dades del Ministeri de Salut i Protecció Social, a Colòmbia es van reportar 115.658 casos de violència de gènere el 2021, 119.288 el 2020 i 122.758 el 2019.
Font: SISPRO (Sistema Integrado de Información de la Protección Social)
A Catalunya
Entre gener i setembre del 2021 es van registrar 10.533 casos de violència masclista en l’àmbit de la parella a Catalunya.
Matrimoni forçat
A Colòmbia
Segons dades d’Unicef, a Colòmbia, l’any 2020 es van registrar 400.000 casos de matrimonis amb noies d’entre 10 i 19 anys.
Font: UNICEF
A Catalunya
El 2021 (entre gener i setembre) es van registrar, a Catalunya, 9 matrimonis forçats.
Mutilació genital femenina
A Colòmbia
L’Institut Nacional de Salut va registrar 16 casos de mutilació genital femenina a Colòmbia l’any 2021, que es van donar als departaments d’Antioquia i La Guajira (3), Boyacá, Valle del Cauca i Risaralda (2), Buenaventura, Cartagena, Quindío i Santa Marta (1), les víctimes dels quals van ser nenes i adolescents menors de 19 anys.
Font: SIVIGILA (Sistema Nacional de Vigilancia en Salud Pública)
A Catalunya
Entre gener i setembre del 2021 a Catalunya es van atendre 6 nenes víctimes de mutilació genital femenina.
Feminicidis
A Colòmbia
L’any 2021 la fiscalia va reportar un total de 221 delictes qualificats com a feminicidis a Colòmbia.
Font: Fiscalia General de la Nación
A Catalunya
Entre gener i novembre del 2021 es van registrar, a Catalunya, 15 feminicidis.
Font: Feminicidi.cat
Tasques de cura
A Colòmbia
Segons l’informe Tiempos de cuidado: las cifras de la desigualdad, impulsat pel DANE i ONU Dones, s’evidencia que les dones dediquen a tasques de cura no remunerades un total de 7,1 hores diàries, mentre que els homes només hi dediquen 3,2 hores, a aquestes mateixes tasques.
Font: DANE i ONU Dones
A Catalunya
A Catalunya, segons l’enquesta elaborada per la Generalitat sobre qüestions de gènere, el 2019, les dones destinaven 3,21 hores diàries a les tasques de cura no remunerades, mentre que en el cas dels homes aquesta xifra es reduïa a 1,81 hores al dia.
Font: Generalitat de Catalunya
Presència de les dones en espais de decisió
A Colòmbia
A Colòmbia, tot i ser el 52 % de la població, les dones només representen el 19,7 % de congressistes, el 12 % d’alcaldesses i el 15 % de governadores.
Font: ONU DONES
A Catalunya
Segons dades de l’IDESCAT, el 2018, el 44,4 % dels escons del Parlament de Catalunya estaven ocupats per dones.
Font: IDESCAT
Segons dades de l’IDESCAT, el 2018, les dones participaven en un 25,5 % en els consells de les principals empreses que cotitzen a la borsa.
Font: IDESCAT
Segons dades del CGPJ, el 2021, el 55,92 % dels jutges i magistrats en actiu a Catalunya eren dones.
Font: Poder Judicial
Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
L’empoderament econòmic de les dones és fonamental per aconseguir la igualtat de gènere. Per a la majoria de les dones, la principal font d’independència econòmica i de dignitat és el treball. Reduir les disparitats de gènere en l’ocupació i garantir treball digne per a totes les dones i la igualtat de remuneració per un treball d’igual valor és, per tant, indispensable per aconseguir la igualtat de gènere.
El moviment sindical, també a Colòmbia, ocupa un rol central per a la consecució de l’ODS 5, a través del desplegament de la seva acció sindical, mitjançant la negociació col·lectiva i el diàleg social.
La negociació col·lectiva és un instrument molt útil per assolir la igualtat de gènere, especialment si es combina amb mesures com la legislació i l’adopció de mesures al si de l’empresa. Les dones participants als equips de negociació col·lectiva han ampliat el programa de negociació, amb la finalitat d’incorporar qüestions particularment rellevants per a les dones, com ara l’eliminació de la bretxa salarial, les mesures de conciliació i la corresponsabilitat des de la perspectiva de gènere, l’ordenació del temps de treball i la protecció contra la violència basada en el gènere. Així mateix, els interlocutors socials tenen un important paper per exercir en l’adopció d’estratègies i polítiques.
En definitiva, és possible fer progressar la igualtat de gènere (OIT, 2015), però per fer-ho cal, fonamentalment, enfortir la negociació col·lectiva constructiva, significativa i fonamentada des de la perspectiva de gènere.
Algunes propostes concretes de la CUT per a la consecució de l’ODS 5 són:
Ratificar el Conveni 190 de l’OIT i la Recomanació 206 per prevenir i eliminar la violència i l’assetjament al món del treball, així com altres convenis de l’OIT referents a la llibertat sindical, la negociació col·lectiva i la igualtat salarial.
Fomentar el desenvolupament i la implementació de polítiques públiques nacionals sobre igualtat de gènere.
Promoure l’adopció de mesures i normes apropiades per prevenir i detectar la violència i l’assetjament laboral.
Incrementar la participació de les dones al mercat laboral.
Instaurar polítiques orientades a promoure una major participació i representació de les dones tant en l’àmbit públic com als centres de treball.
Incloure la perspectiva de gènere en el diàleg social i la negociació col·lectiva.
Promoure i protegir el diàleg social tripartit i la negociació col·lectiva.
Eliminar la bretxa salarial de gènere.
Lluitar contra la precarització dels sectors més feminitzats.
Reivindicar les tasques de cura.
Incrementar els salaris en els sectors feminitzats.
Ampliar la cobertura de salaris mínims legals o convenis col·lectius.