Treball digne i creixement econòmic
Promoure el creixement econòmic, sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva, i el treball digne per a tothom
Quina és la situació a què es vol arribar el 2030?
Tal com ha definit l’OIT, l’objectiu de l’ODS 8 és situar la creació de llocs de treball al centre de l’elaboració de les polítiques econòmiques i dels plans de desenvolupament. Això ha de permetre crear oportunitats de treball digne i un model de creixement més sòlid i inclusiu que permetrà reduir les desigualtats, de tal manera que beneficiï les economies i la població, i s’erigeixi com un motor clau del creixement econòmic.
L’ODS 8 és un dels objectius amb més interès sindical, ja que no només constitueix un objectiu central de l’Agenda 2030, sinó que també és un instrument que contribueix al compliment efectiu de la resta dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i que estableix els factors clau per promoure un canvi de paradigma en el sistema econòmic que permeti promoure una globalització justa, la reducció de la pobresa, una nova forma de producció i consum, i un model climàtic resilient. [1]
-
8.1 - Mantenir el creixement econòmic per capita de conformitat amb les circumstàncies nacionals i, en particular, un creixement del producte interior brut d’almenys un 7% anual als països menys avançats.
8.2 - Aconseguir nivells més elevats de productivitat econòmica mitjançant la diversificació, la modernització tecnològica i la innovació, entre d’altres maneres centrant l’atenció en sectors de més valor afegit i ús intensiu de mà d’obra.
8.3 - Promoure polítiques orientades al desenvolupament que donin suport a les activitats productives, la creació d’ocupació digna, l’emprenedoria, la creativitat i la innovació, i encoratjar la regularització i el creixement de les microempreses i les petites i mitjanes empreses, a través, entre d’altres, de l’accés a serveis financers.
8.4 - Millorar progressivament, per a 2030, la producció i el consum eficients dels recursos mundials i procurar desvincular el creixement econòmic de la degradació del medi ambient, de conformitat amb el Marc decennal de programes sobre modalitats sostenibles de consum i producció, començant pels països desenvolupats.
8.5 - Per a 2030, aconseguir l’ocupació plena i productiva i garantir un treball digne per a tots els homes i dones, inclosos el jovent i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remuneració per treball d’igual valor.
8.6 - Per a 2020, reduir substancialment la proporció de joves sense ocupació i que no cursen estudis ni reben formació.
8.7 - Adoptar mesures immediates i eficaces per a erradicar el treball forçat, posar fi a les formes modernes d’es· clavitud i el tràfic d’éssers humans i assegurar la prohibició i l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil, incloent el reclutament i la utilització d’infants soldats, i, a tot tardar el 2025, posar fi al treball infantil en totes les seves formes.
8.8 - Protegir els drets laborals i promoure un entorn de treball segur i protegit per a totes les persones treballa· dores, incloses les migrants, en particular les dones migrants i les persones amb ocupacions precàries.
8.9 - Per a 2030, elaborar i posar en pràctica polítiques de promoció d’un turisme sostenible que creï ocupació i promogui la cultura i els productes locals.
8.10 - Reforçar les institucions financeres nacionals per a encoratjar i ampliar l’accés als serveis bancaris, financers i d’assegurances per a tothom.
8.a - Augmentar el suport a la iniciativa d’ajut per al comerç als països en desenvolupament, en particular els països menys avançats, també en el context del Marc integrat millorat d’assistència tècnica relacionada amb el comerç per als països menys avançats.
8.b - Per a 2020, desenvolupar i posar en marxa una estratègia mundial per a l’ocupació del jovent i aplicar el Pacte mundial per a l’ocupació de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
El dret a un treball en condicions de dignitat es troba regulat en la legislació colombiana. La Constitució Política del país estableix els objectius estratègics definits per l’OIT com a part essencial del treball digne, que són:
El dret a disposar d’un treball (art. 25).
El dret a la protecció social (art. 48) i a la integració social (art. 47).
La llibertat d’associació (art. 38) i el dret a constituir sindicats (art. 39).
El lliure exercici de la negociació col·lectiva (art. 55) i el dret a vaga (art. 56).
La igualtat efectiva entre homes i dones (art. 43).
La protecció dels menors de ser víctimes de treball infantil (art. 45).
El Codi substantiu del treball (CST) desenvolupa els principis constitucionals referents a la definició de treball, la igualtat dels treballadors i treballadores, el dret al treball, els drets d’associació i vaga, els mínims de drets i garanties, el caràcter d’ordre públic de les normes laborals i la irrenunciabilitat, la norma general d’interpretació, les normes d’aplicació supletòria, el conflicte de lleis i les normes més favorables, i els drets individuals i col·lectius. També existeix legislació en matèria de protecció i seguretat social, en seguretat i salut en el treball, en matèria de salut ocupacional, en temes d’ocupació i en matèria de treball infantil. Així mateix, el Govern nacional determina en els plans nacionals de desenvolupament successius la implementació del treball digne i disposa d’estratègies transversals i regionals, orientades a la consecució del treball digne per a tothom.
Com dèiem, tot i això, la realitat és ben diferent i les dades demostren que encara hi ha un llarg camí per recórrer.
Queden pocs anys per assolir-lo.
Quina és la situació actual a Colòmbia i a Catalunya?
Treball infantil
El treball infantil ha estat definit per l’OIT com aquell treball que desenvolupen els infants en edats compreses entre els 5 i els 17 anys que els priva de la seva infantesa, del desenvolupament del seu potencial i de la seva dignitat, que és perjudicial i que compromet el seu desenvolupament físic i psicològic.
A Colòmbia
El 2019, un 5,4 % dels infants d’entre 5 i 17 anys a Colòmbia estava treballant, concretament, el 7 % dels nois i el 3,6 % de les noies.
Taxa d’ocupació
S’anomena taxa d’ocupació d’un grup la proporció de persones ocupades sobre el total de població d’aquestes edats.
Taxa d’atur per sexes
A Colòmbia
La taxa d’atur a Colòmbia per al darrer trimestre de l’any 2021 es va situar en el 8,4 % per als homes i en el 15,1 % per a les dones.
Font: DANE
A Catalunya
Durant el primer trimestre del 2022, la taxa d’atur a Catalunya era del 10,23 %. En el cas dels homes, la xifra se situava en un 9,66 % i, en el cas de les dones, en el 10,85 %, tot i que les dones presenten una taxa d’ocupació inferior.
Font: Idescat
Bretxa salarial de gènere
La bretxa salarial de gènere mesura la diferència entre els ingressos mitjans de les dones i els homes com a percentatge dels ingressos dels homes. La bretxa salarial entre homes i dones pot fer referència a les diferències d’ingressos per hora, setmanals, mensuals o anuals entre homes i dones.
A Colòmbia
Segons dades de la Gran encuesta integrada de hogares (GEIH) del 2019, la bretxa salarial de gènere va ser del 12,9 %. Per cada 100 pesos ingressats per un home, les dones n’ingressen 87,1 per la mateixa feina.
Font: GEIH
A Catalunya
A Catalunya la bretxa salarial se situa en el 20,64 %.
Font: CCOO Catalunya
Percentatge de joves que no estudien ni tenen feina ni reben cap tipus de capacitació
A Colòmbia
A Colòmbia l’any 2019 el 22,6 % dels joves d’entre 14 i 28 anys no estudiava ni treballava, i hi havia una bretxa de gènere significativa, amb un 31,6 % de les noies i un 13,6 % dels nois.
Font: CUT Colombia
A Catalunya
Segons l’enquesta de l’EPA del quart trimestre del 2021, el 15,1 % dels joves de Catalunya no tenia cap ocupació ni tampoc estudiava.
Font: Idescat
Treball en el sector informal
Ocupació a temps parcial
A Colòmbia
El 2019, el 37 % de les dones que treballaven ho feien a temps parcial, mentre que en el cas dels homes aquesta xifra es redueix al 18 %.
Font: Banc Mundial
A Catalunya
El 6,9 % dels homes ocupats a Catalunya ho estava a temps parcial, mentre que en el cas de les dones aquesta xifra s’elevava fins al 20,9 %.
Font: INE
Salut laboral i sinistralitat laboral
A Colòmbia
L’any 2021 es van comptabilitzar un total de 111.396 accidents laborals a Colòmbia i durant el primer trimestre del 2022 es van reportar 110 persones treballadores mortes.
Font: OSST-CCS (Observatorio de Seguridad y Salud en el Trabajo, del Consejo Colombiano de Seguridad)
A Catalunya
Segons dades de l’Idescat, el 2020 es van produir un total de 75.174 accidents de treball. D’aquests, 79 van ser mortals, és a dir, a Catalunya, de mitjana, cada dia es produeixen 205,95 accidents laborals i cada mes haurien mort 6,58 persones en un accident laboral.
Font: Idescat
Assetjament sexual
A Colòmbia
A Colòmbia, durant la pandèmia de la COVID-19, un 63 % de les dones van dir que elles mateixes o d’altres que coneixien havien experimentat alguna forma de violència contra elles.
Font: ONU DONES
A Catalunya
El 2019, el servei d’inspecció de treball va dur a terme 247 actuacions en relació amb casos d’assetjament sexual i protocols d’assetjament sexual, una xifra superior a la del 2018, en què el nombre total de casos era de 184.
En aquesta línia, el nombre d’actuacions en relació amb l’assetjament discriminatori per raó de sexe va ser de 43 actuacions respecte de 24 el 2018.
Font: Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya
Assolirem l’objectiu? Des del moviment sindical, actuem!
És un compromís de la CUT i del moviment sindical a Colòmbia el fet de promoure un creixement econòmic sostenible, inclusiu i equitatiu, que creï més oportunitats per a tots i totes, que redueixi les desigualtats, que millori els nivells de vida bàsics, que fomenti el desenvolupament social equitatiu i inclusiu, i que promogui la gestió integrada i sostenible dels recursos naturals i els ecosistemes.
Algunes propostes concretes de la CUT per a la consecució de l’ODS 8 són:
Implementar polítiques orientades a les persones que redueixin les desigualtats. Aquestes inclouen mesures de protecció social i salarials, l’enfortiment de la inspecció laboral o l’increment de la participació de les dones al mercat laboral i la protecció de la negociació col·lectiva.
Eliminar la bretxa de participació de gènere en el mercat de treball i afavorir polítiques públiques de conciliació i corresponsabilitat.
Elaborar estratègies dirigides a promoure l’ocupació juvenil per equilibrar una estratègia integral a favor del creixement i de la creació d’ocupació a través d’intervencions específiques, com l’assistència en la cerca d’ocupació o mesures a favor de la iniciativa empresarial juvenil per ajudar els joves a superar els obstacles que els impedeixen l’accés al mercat de treball.
Invertir en formes innovadores de protecció social a fi de millorar la seguretat dels ingressos per als treballadors i treballadores en vulnerabilitat.
Implementar, a escala nacional, les normes internacionals del treball, que constitueixen un marc sòlid per combatre els treballs forçats i el treball infantil.
Adoptar un enfocament pluridimensional per posar fi al treball infantil, que comprengui legislació, accés de tots els nens i nenes a l’educació, protecció social per a les famílies i polítiques de mercat laboral.
Emprendre una acció urgent per crear una cultura de prevenció global que respecti el dret a un ambient de treball segur i saludable, i que garanteixi que els ocupadors i els treballadors i treballadores coneguin els seus drets i responsabilitats.